Ja hi som de ple! (o presentant el programa en rodes de premsa)

Queden 50 dies, dia amunt, dia avall per a les eleccions. La coalició ha elaborat un programa polític que beu de l’experiència de govern, de la participació de la ciutadania i entitats que se’ns han apropat -forces i amb força- en el procés participatiu que ha tingut lloc des del mes de novembre a setembre i també i com no pot ser d’una altra manera, les propostes contenen la nostra ideologia i els nostres valors més arrelats, parafrasejant al Lluís Llach: volem ser per transformar i transformem per poder ser.

Però les propostes programàtiques no tenen cap valor si no són conegudes, exposades i valorades per la ciutadania i penso que per tal que siguin conegudes i es puguin valorar no les hem d’explicar únicament a la premsa i adreçar als interessats i interessades a la nostra web, que és el lloc, virtual, on “pengem” el programa o fer actes tipus miting on tots ens coneixem.

Per mi és fa necessari sortir i buscar la proximitat, sense intermediaris o “interpretadors” per mostrar als conciutadans per la via directa allò que pensem, allò que busquem i com i quan ho farem, donar la cara, si, i més en uns moments on la desafecció a fet un forat tan gran entre la ciutadania i els partits.

I a mi m’agrada, ...més enllà dels titulars dels diaris, les esbatussades dialèctiques del que anomenen pre-campanya i desprès campanya, m’agrada el fet de trobar-me amb responsables d’entitats, persones amb sensibilitats diferents, amb problemes diferents,... perquè m’agrada parlar, escoltar i saber si allò que proposem és fa receptiu o refractari i sobre qui te aquests efectes.

Amb això no dic que en 4 anys no ho hagi fet de parlar amb la gent, ans el contrari però és diferent fer-ho en aquests dies que ja no fas tasca parlamentaria i que busques el diàleg per explicar la teva i només la teva i els teus interlocutors volen escoltar-te si, però també ser escoltats i de vegades fins i tot proven de posar-te contra les cordes,...! però sigui com sigui és molt gratificant i apassionant.

Així i a tall d’exemple, vull agrair a la vintena de membres de l’entitat GIMM de Matarò, associació de persones amb discapacitat, la bona estona que em van fer passar l’altra dia a la trobada que vem fer a la seva seu. Per un parell d’hores van voler no només escoltar-me, sinó dialogar amb mi, des d’aquí el meu agraïment i no patiu que tal i com em vaig comprometre, i haurà retorn.