És cert que la legislatura que acabem en ocasions ha estat marcada per un soroll mediàtic que ha tapat part de la feina feta. Soroll mediàtic que tot sigui dit, de vegades, potser massa sovint, ha estat provocat de manera gratuïta per aquells que fa 7 anys no van assimilar que hi hagués un canvi de govern a la Generalitat, i en fa 4 encara els hi va costar més pair que ICV-EUiA tinguéssim més força i féssim possible la reedició del govern d’esquerres.
Però també és cert que els ciutadans i ciutadanes saben destriar el gra de la palla. En la darrera enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió, 7 de cada de 10 ciutadans aproven la feina feta pel govern. L’aproven ara, com la van aprovar, l’any passat, el 2008 i el 2007. En un moment de crisi, en què ha tocat prendre decisions difícils, i en un context on els governs de l’entorn suspèn, el govern d’esquerres aprova. CiU ens ha volgut convèncer durant els darrers anys que el govern no ha fet res bé, que només ells saben i són capaços de governar, i ha fet tot el soroll que han pogut per demostrar-ho. Hauran aconseguit que en ocasions l’acció de govern hagi quedat tapada pel soroll, però l’acció de govern aprova.
Aquest ha estat un govern que en 7 anys ha fet més que en 23, CiU. El govern d’esquerres no ha fet una mica més que CiU, ha fet un gir de 180 graus a la majoria de polítiques. Ha reorientat les polítiques socials, ha fet polítiques per primera vegada política pública de medi ambient i habitatge, ha fet polítiques als barris, no ha separat catalans de primera i de segona, ha defensat l’autogovern i el finançament. Aquest govern no ha fet una mica més que CiU, ha fet més i diferent.
CiU hauria fet una llei que universalitza els serveis socials bàsic? Haurien penalitzat l’especulació amb un dret constitucional i estatutari com el dret a l’habitatge? Haurien fet unes polítiques de cohesió social als barris que han beneficiat a més d’1 milió de ciutadans i ciutadanes? Haurien fet polítiques públiques de participació ciutadana? Haurien fet una política de seguretat a les carreteres, potser impopulars, però que ha reduït en un 28% el nombre de morts? Haurien fet una política d’aigua innovadora que garanteix l’abastament a tot el país en cas de sequera sense haver fet transvassaments? El cert és que no, que van tenir l’oportunitat durant 23 anys i no van fer res que s’hi assemblés.
Dins el govern, ICV hem garantit coses que ningú més garantirà i ha impedit coses que ningú més hauria impedit. Hem sigut la clau perquè s’apugés l’IRPF a les rendes més altes, es penalitzés a qui especulava amb els habitatges buits. Hem impedit que es suprimís l’impost de successions o s’introduís el copagament a la sanitat. Però hi hagut d’altres moments en què ens hauria agradat ser més forts, no hem pogut i ens hem hagut de plantar votant que no a la Llei d’Educació o a les ajudes als vehicles altament contaminants.
Cal que escollim entre tornar enrere, llençant per la borda tota la bona feina feta, o aquells que volen un govern amb polítiques d’esquerres més decidides per continuar mirant endavant. Cal que escollim entre aquells que comparteixen la recepta de la patronal de “treballar més i guanyar menys per sortir de la crisi” o aquells que sabem que només sortirem de la crisi amb més polítiques públiques. Cal que no ens resignem i apostem per l’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada