ICV: "L'Església catòlica ha de relacionar-se amb l'Estat en igualtat amb les altres confessions"

La Llei dels drets i oportunitats de la infància i adolescència: adoptem la perspectiva d’infància.

Cal dir abans de res, que si avui podem gaudir al nostre país de la Llei de drets i d’oportunitats de la infància i adolescència tal i com finalment ha estat aprovada pel Parlament de forma unànime i amb un potent contingut , és perquè els diputats i diputades que formàvem la ponència hem treballat sobre una bona base que era la llei que ens va arribar des del Govern però i sobretot per la voluntat, esforç i treball de les entitats que amb les seves compareixences, aportacions, voluntats, ens han permès dotar-nos de noves mirades, bones propostes, que han cristal•litzat en el text definitiu.

Entre tots i totes hem assolit posar a la infància entre les prioritats polítiques i socials i també en un moment, en un context social, que afecta a la situació social dels infants i adolescents de forma diferent a anys enrere.

No cal dir que el panorama que era present des del 1981, pel que fa amb la infància en general i sobretot a la infància en risc, era desolador: compartimentació i fragmentació de competències entre les diferents administracions, manca de coordinació de les iniciatives, models d’intervenció paternalistes,... Fins avui, 2010 i al cap de gairebé 30 anys, l’acció política i institucional, ha estat sobretot centrada a d’una banda, clarificar i racionalitzar els àmbits competencials, simplificar l’actuació institucional i afavorir la coordinació de l’acció socioeducativa.

Aquest treball a permès a hores d’ara, ja que s’ha fet de forma paral•lela al desenvolupament dels serveis socials, que les competències i la seva distribució siguin més clares i les necessitats, millor definides i controlades però no s’havia avançat en adoptar la perspectiva d’infància.

Per això cal dir que amb la llei avancem i superem aquest estadi i ho fem perquè:

Unifiquem legislació.

Atenent el que obliga la Convenció de les nacions unides, es pensa en una visió integral i trenca amb l’estructura paternalista i protectora.

Tracta als infants com a ciutadans en procés de creixement i per tant a actuar amb responsabilitat social per subministrar-li el que necessita per ser un ciutadà de ple dret.

Perquè opta per retornar-los el protagonisme, facilitar-los l’autonomia, això vol dir, dret a decidir, a ser escoltats, per tant els “empoderem “

Per tant l’ infant passa a ser el centre, no l’Administració.

La llei avança cap a les polítiques integrals i no sectorials. Busca una transversalitat ben entesa i no devaluada. Si volem integralitat, calen eines poderoses com aquesta llei i també poder i voluntat política per coordinar tots els espais d’incidència, la Llei te aquest esperit , amb visió global, per formar i treballar per tal que tots els actors incorporin la perspectiva de la infància en el seu treball(Educació, salut,...)

Obliga que la resta de legislació, també s’ha d’adaptar a la visió d’infància.

Proposa la coordinació entre Departaments de l’Administració.

Pel que fa el risc social, la llei avança de manera especial en la prevenció perquè incorpora indicadors per prestar una atenció especial en zones de majors desigualtats socials i situacions de pobresa, per tant reconeix que amb prevenció i recursos es pot evitar l’exclusió, la pobresa infantil.

Una novetat a la legislació que aporta és el fet de donar rang legal a les actuacions per a la lluita contra el maltractament infantil, com s’ha fet amb anterioritat amb la lluita contra la violència de gènere. Dóna rang legal al Registre unificat de maltractaments per a una millor prevenció, als protocols de detecció i d’actuació, a les mesures de prevenció, a la necessària coordinació institucional i a promoure una implicació del conjunt de la societat per a evitar aquesta xacra social. S’ ha incorporat un article sobre la prevenció, la detecció i l’atenció en tots els àmbits (educatiu, sanitari, social) de l’abús sexual vers els infants i adolescents.

Així mateix la Llei aposta clarament per la mesura de l’acolliment en una família respecte d’internament en un centre, tant si és una família amb parentiu amb el nen o nena, com si és una família que fa l’opció d’acollir-lo.

L’ interès superior de l’Infant, és un principi rector de la llei, és per aquest motiu que es modifiquen i es clarifiquen els terminis pel que fa als processos de desemparament i les mesures de protecció, entre ells l’acolliment i l’adopció. Es tracta de no allargar les situacions d’incertesa no deixar processos en situació de ser recorreguts indefinidament, per evitar que els infants tutelats no romanguin irremediablement en centres d’internament. Aquest dret ha de ser compatible amb el mateix dret que tenen a que ajudem als seus progenitors a recuperar les seves capacitats de fer de pare i mare , per a fer-se càrrec dels seus fills en condicions adequades, si això és possible.

Per acabar, manifestar que al nostre entendre, els principals reptes, allò que ha de fer que canviï aquesta Llei és la visió dels infants per part de la societat que és en general paternalista, que sensibilitzi i actuï perquè els entenguem subjectes de dret, els doni protagonisme, identitat i així els infants i adolescents deixin de ser invisibles i que per sempre tots i totes els qui ens en hem de preocupar i ocupar no puguem fer-ho sense ells.

Creació d´ocupació i reforma laboral

Els portaveus de CiU, del PP i de les organitzacions empresarials insisteixen en la idea que els principals problemes de la nostra economia són l'endeutament i el dèficit. A continuació, afirmen que la reforma més important que cal fer per sortir-ne és la reforma del mercat de treball. La realitat i la veritat és que el principal problema al nostre país és la necessitat de crear ocupació de qualitat. Mentre no es creï ocupació no podrem parlar de sortida de la crisi. En dos anys s'han perdut més de 400.000 llocs de treball a Catalunya. Els llocs de treball que s'han destruït coincideixen, en bona mesura, amb els sectors creadors d'ocupació volàtil, en què es va fonamentar el creixement miraculós de l'etapa anterior. Del total del dèficit, el 26,3% està provocat per les prestacions per atur. Per tant, el principal problema, també del dèficit, és l'atur.

Zapatero s'ha quedat sense política i sense programa, dóna cops de timó i simplement aplica la política dels "mercats" i d'Alemanya, però no ofereix cap perspectiva de futur. No planteja cap model de sortida de la crisi que no sigui el d'aplicar retallades a pensionistes i treballadors públics, com vol la dreta.

Per a ICV-EUiA, la sortida ha d'anar en una altra direcció. L'experiència de molts països europeus ha demostrat que tant el sector "verd" de l'economia com les activitats vinculades a l'estat del benestar ofereixen una gran oportunitat per a la creació d'ocupació estable, que a la vegada dóna estabilitat a l'economia mateixa, ja que la fa menys dependent de possibles bombolles. Una ocupació que, per la seva naturalesa, no és fàcilment deslocalitzable. Davant el model vell de l'economia, tenim al davant una oportunitat per sortir de la crisi amb ocupació de més qualitat, i amb més formació per als joves.

I, a la vegada, fent front al canvi climàtic. Que és una obligació ètica, evidentment. Però també és una necessitat econòmica. L'informe Stern, encarregat pel govern britànic, ja va advertir dels costos que tindrà en un futur proper el fet de no abordar aquest repte amb responsabilitat avui mateix. L'experiència de molts països del nostre entorn, i diferents estudis, demostren la capacitat de creació d'ocupació dels sectors "verds": energies renovables, cicle de l'aigua, gestió forestal, edificació sostenible, mitigació del canvi climàtic. Segons l'Observatorio de la Sostenibilidad, en un informe avalat pel govern espanyol i per la UE, en els darrers 10 anys han crescut el 235%, han passat de 158.000 a 531.000. El mateix informe estima que per a l'any 2020 aquests sectors hauran generat més d'1 milió de llocs de treball a Espanya, i es pot estimar un creixement a Catalunya de 250.000 persones si hi ha una aposta decidida per part de l'administració amb la complicitat dels sectors socials i econòmics més avançats.

Així mateix, Catalunya té encara un dèficit important quant al desenvolupament de l'estat del benestar, millorant la prestació de serveis a les persones, la incorporació de la dona al mercat de treball, la millora de la qualificació i, per tant, l'ocupabilitat de la població activa, es podrien crear fins a 213.000 llocs de treball

Mentrestant, Duran i Lleida a Madrid i Artur Mas a Catalunya han assumit el paper de representants de la dreta neoliberal i dels sectors més carques de l'empresariat organitzat: plantegen l'exigència d'una reforma laboral per abaratir l'acomiadament, amb la creació d'un nou contracte indefinit, amb indemnització de 20 dies/any, en lloc dels 45 actuals. Diuen que això ajudaria els joves, que són els que pateixen més la temporalitat. És a dir, el que planteja és que només es pot facilitar l'accés al treball als joves sobre la base de reduir els drets de tots els treballadors. En el fons, es tracta de fer a tothom més precari.

Cal veure que per greu que sigui l'actual conjuntura cal pensar en la seva sortida. Per a ICV, la sortida a la crisi té dues potes: el reforçament de l'estat del benestar i la creació d'ocupació en els sectors verds encara emergents al nostre país.

Per aquest motiu, ICV-EUiA pensem que les reformes urgents són la del sector financer i la del sector energètic. No ho és la del mercat laboral ni tampoc la de les pensions. Tothom sap que una reforma laboral, per ella mateixa, no crea ocupació i estarem en contra de tota reforma laboral que només busqui abaratir l'acomiadament i que redueixi l'àmbit de protecció de la classe treballadora. Perquè és impossible de demostrar, al contrari del que diuen CiU, PP i la CEOE, que aplicant aquestes premisses es reduirà la contrac-tació temporal i s'ocuparà més persones.