Cal dir abans de res, que si avui podem gaudir al nostre país de la Llei de drets i d’oportunitats de la infància i adolescència tal i com finalment ha estat aprovada pel Parlament de forma unànime i amb un potent contingut , és perquè els diputats i diputades que formàvem la ponència hem treballat sobre una bona base que era la llei que ens va arribar des del Govern però i sobretot per la voluntat, esforç i treball de les entitats que amb les seves compareixences, aportacions, voluntats, ens han permès dotar-nos de noves mirades, bones propostes, que han cristal•litzat en el text definitiu.
Entre tots i totes hem assolit posar a la infància entre les prioritats polítiques i socials i també en un moment, en un context social, que afecta a la situació social dels infants i adolescents de forma diferent a anys enrere.
No cal dir que el panorama que era present des del 1981, pel que fa amb la infància en general i sobretot a la infància en risc, era desolador: compartimentació i fragmentació de competències entre les diferents administracions, manca de coordinació de les iniciatives, models d’intervenció paternalistes,... Fins avui, 2010 i al cap de gairebé 30 anys, l’acció política i institucional, ha estat sobretot centrada a d’una banda, clarificar i racionalitzar els àmbits competencials, simplificar l’actuació institucional i afavorir la coordinació de l’acció socioeducativa.
Aquest treball a permès a hores d’ara, ja que s’ha fet de forma paral•lela al desenvolupament dels serveis socials, que les competències i la seva distribució siguin més clares i les necessitats, millor definides i controlades però no s’havia avançat en adoptar la perspectiva d’infància.
Per això cal dir que amb la llei avancem i superem aquest estadi i ho fem perquè:
Unifiquem legislació.
Atenent el que obliga la Convenció de les nacions unides, es pensa en una visió integral i trenca amb l’estructura paternalista i protectora.
Tracta als infants com a ciutadans en procés de creixement i per tant a actuar amb responsabilitat social per subministrar-li el que necessita per ser un ciutadà de ple dret.
Perquè opta per retornar-los el protagonisme, facilitar-los l’autonomia, això vol dir, dret a decidir, a ser escoltats, per tant els “empoderem “
Per tant l’ infant passa a ser el centre, no l’Administració.
La llei avança cap a les polítiques integrals i no sectorials. Busca una transversalitat ben entesa i no devaluada. Si volem integralitat, calen eines poderoses com aquesta llei i també poder i voluntat política per coordinar tots els espais d’incidència, la Llei te aquest esperit , amb visió global, per formar i treballar per tal que tots els actors incorporin la perspectiva de la infància en el seu treball(Educació, salut,...)
Obliga que la resta de legislació, també s’ha d’adaptar a la visió d’infància.
Proposa la coordinació entre Departaments de l’Administració.
Pel que fa el risc social, la llei avança de manera especial en la prevenció perquè incorpora indicadors per prestar una atenció especial en zones de majors desigualtats socials i situacions de pobresa, per tant reconeix que amb prevenció i recursos es pot evitar l’exclusió, la pobresa infantil.
Una novetat a la legislació que aporta és el fet de donar rang legal a les actuacions per a la lluita contra el maltractament infantil, com s’ha fet amb anterioritat amb la lluita contra la violència de gènere. Dóna rang legal al Registre unificat de maltractaments per a una millor prevenció, als protocols de detecció i d’actuació, a les mesures de prevenció, a la necessària coordinació institucional i a promoure una implicació del conjunt de la societat per a evitar aquesta xacra social. S’ ha incorporat un article sobre la prevenció, la detecció i l’atenció en tots els àmbits (educatiu, sanitari, social) de l’abús sexual vers els infants i adolescents.
Així mateix la Llei aposta clarament per la mesura de l’acolliment en una família respecte d’internament en un centre, tant si és una família amb parentiu amb el nen o nena, com si és una família que fa l’opció d’acollir-lo.
L’ interès superior de l’Infant, és un principi rector de la llei, és per aquest motiu que es modifiquen i es clarifiquen els terminis pel que fa als processos de desemparament i les mesures de protecció, entre ells l’acolliment i l’adopció. Es tracta de no allargar les situacions d’incertesa no deixar processos en situació de ser recorreguts indefinidament, per evitar que els infants tutelats no romanguin irremediablement en centres d’internament. Aquest dret ha de ser compatible amb el mateix dret que tenen a que ajudem als seus progenitors a recuperar les seves capacitats de fer de pare i mare , per a fer-se càrrec dels seus fills en condicions adequades, si això és possible.
Per acabar, manifestar que al nostre entendre, els principals reptes, allò que ha de fer que canviï aquesta Llei és la visió dels infants per part de la societat que és en general paternalista, que sensibilitzi i actuï perquè els entenguem subjectes de dret, els doni protagonisme, identitat i així els infants i adolescents deixin de ser invisibles i que per sempre tots i totes els qui ens en hem de preocupar i ocupar no puguem fer-ho sense ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada