Al Congrés dels diputats el nostre diputat i candidat a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, va votar en contra de la reforma laboral, per entendre que suposa la retallada de drets laborals més agressiva i important dels darrers 30 anys.
Una reforma que no només dóna facilitats a l’acomiadament i redueix les indemnitzacions sinó que és un atac frontal a la negociació col•lectiva, que és la columna vertebral de la concertació entre empresa i treballadors, hipotecant - la per impossibilitar la protecció i millora de les condicions laborals, ja que trenca l’equilibri afeblint la força dels treballadors a favor de la dels patrons.
Els sindicats, que volien un acord negociat que servís de veritat per reduir l’atur, crear ocupació estable i de qualitat i fer a les empreses competitives, van deixar clar, des del començament, que es mobilitzarien si es plantejaven retallades en la protecció social i en els drets laborals de la gent treballadora.
Aquest també semblava el compromís del President del Govern Rodriguez Zapatero, però òbviament no ha estat així i la reforma a pogut tirar endavant amb els vots del PSOE i PNB i l’abstenció còmplice de CiU.
Per tant des d’Iniciativa compartíem que sobraven els motius per anar a la vaga general el dia 29. Ho enteníem nosaltres com ho han entès a Catalunya més de 100 entitats del món civil, el món acadèmic i el cultural, entre d’altres, que han signat manifestos donant-hi suport i que també s’han mobilitzat.
Els sindicats no han estat sols, malgrat ha algú ha interessat fer-ho creure. Semblaria que a alguns sectors de l’economia però també mediatics, els feia por l’èxit de la vaga perquè saben que les anteriors han fet canviar i rectificar als governs i encara més greu, la dreta ha volgut aprofitar el moment per debilitar el sindicalisme i el contrapoder que signifiquen.
Avui podem dir que aquesta ofensiva a fracassat, fins i tot a casa nostra, al Bages la mobilització ha obtingut un ampli suport al carrer i a les empreses com s’ha fet pales a la manifestació de Manresa.
Ara la pilota és a la teulada del Govern i personalment crec que més d’hora que tard hi haurà negociació, potser no tot canviarà però es milloraran aspectes que ara semblen intocables, i es trobaran acords menys nocius per als treballadors.
Des d’Inciativa no ens hem deixat portar per la resignació i hem dit no, així no i creiem que entre tots i totes avui hem fet un pas però pensem que el que cal de debò, per sortir de la crisi i crear ocupació és un gir cap a l’esquerra que el PSOE no sembla disposat a donar. Nosaltres si i per això tenim propostes i alternatives a la ofensiva de la dreta i a la paràlisi del PSOE.
Una reforma que no només dóna facilitats a l’acomiadament i redueix les indemnitzacions sinó que és un atac frontal a la negociació col•lectiva, que és la columna vertebral de la concertació entre empresa i treballadors, hipotecant - la per impossibilitar la protecció i millora de les condicions laborals, ja que trenca l’equilibri afeblint la força dels treballadors a favor de la dels patrons.
Els sindicats, que volien un acord negociat que servís de veritat per reduir l’atur, crear ocupació estable i de qualitat i fer a les empreses competitives, van deixar clar, des del començament, que es mobilitzarien si es plantejaven retallades en la protecció social i en els drets laborals de la gent treballadora.
Aquest també semblava el compromís del President del Govern Rodriguez Zapatero, però òbviament no ha estat així i la reforma a pogut tirar endavant amb els vots del PSOE i PNB i l’abstenció còmplice de CiU.
Per tant des d’Iniciativa compartíem que sobraven els motius per anar a la vaga general el dia 29. Ho enteníem nosaltres com ho han entès a Catalunya més de 100 entitats del món civil, el món acadèmic i el cultural, entre d’altres, que han signat manifestos donant-hi suport i que també s’han mobilitzat.
Els sindicats no han estat sols, malgrat ha algú ha interessat fer-ho creure. Semblaria que a alguns sectors de l’economia però també mediatics, els feia por l’èxit de la vaga perquè saben que les anteriors han fet canviar i rectificar als governs i encara més greu, la dreta ha volgut aprofitar el moment per debilitar el sindicalisme i el contrapoder que signifiquen.
Avui podem dir que aquesta ofensiva a fracassat, fins i tot a casa nostra, al Bages la mobilització ha obtingut un ampli suport al carrer i a les empreses com s’ha fet pales a la manifestació de Manresa.
Ara la pilota és a la teulada del Govern i personalment crec que més d’hora que tard hi haurà negociació, potser no tot canviarà però es milloraran aspectes que ara semblen intocables, i es trobaran acords menys nocius per als treballadors.
Des d’Inciativa no ens hem deixat portar per la resignació i hem dit no, així no i creiem que entre tots i totes avui hem fet un pas però pensem que el que cal de debò, per sortir de la crisi i crear ocupació és un gir cap a l’esquerra que el PSOE no sembla disposat a donar. Nosaltres si i per això tenim propostes i alternatives a la ofensiva de la dreta i a la paràlisi del PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada